Viu el comerç local!

Viu el  comerç local!

Els lectors d’aquesta revista sabeu –potser no ho hem dit prou– que la teniu a les mans gràcies als nostres anunciants: comerços, empreses, serveis i entitats. 

És per això que aprofitem l’estat de reflexió en què ens hem endinsat en arribar al número 200 de la revista per revisar diversos àmbits d’aquest sector que inclou, elaboradors, restauradors, serveis, petit i mitjà comerç, professionals, també en el camp de l’ensenyament i fins i tot en l’àmbit lúdic. 

Ens agradaria fer una anàlisi profunda i ben argumentada, malauradament només ens veiem en cor de donar la nostra opinió com a persones que viuen, transiten i fan ús d’aquests serveis dia a dia, però també perquè creiem que aquests establiments defineixen d’alguna manera la idiosincràsia del poble i que són un element indispensable per a una millor vida de les persones que hi habiten. 

No cal dir que el comerç –com gairebé tot en aquest moment– s’ha de repensar, estem en una època de canvis i encara no sabem ben bé cap on anem, cap on va el nostre futur. És cert que, sigui com sigui, això està canviant i el comerç local s’haurà d’adaptar, però vetllant per no perdre mai l’esperit de servei i la particularitat de cada establiment. 

Sovint cometem greus errors en ser excessivament conservadors, dedicant massa atenció a aspectes marginals o problemes puntuals d’un lloc o moment determinat. Seria interessant començar a imaginar i experimentar nous escenaris de futur. 

I amb tot això caldrà fer un plantejament per no perdre valors i actius de què disposem: proximitat –no us càpiga cap dubte que és un valor a l’alça–, singularitat, personalització… Si no som capaços de redimensionar i adaptar-nos a les necessitats, gustos i hàbits de la societat actual, perdrem pistonada. 

10 motius per a confiar en el comerç local

Crea llocs de treball

Cap altre sector econòmic representa valors tan alts en nombre d’empreses, la majoria petita i mitjana i llocs de feina en l’àmbit local imprescindibles per a la qualitat de vida dels ciutadans.

Fomenta la cohesió social

Un poble amb comerç és un poble viu. Fa temps que Europa reformula la idea de les ciutats sostenibles proposant la mescla d’usos residencials, de treball, de comerç de proximitat i d’esplai dins la ciutat. Una estratègia basada en la cohesió social i la consolidació d’espais públics.

Atenció personalitzada

El comerç i el servei local o de proximitat no es pot permetre no ser exigent amb ell mateix, ha d’oferir qualitat i atenció personalitzada, el client tornarà l’endemà, i aquesta és la diferència que el comerciant ha de tenir en compte.

Singularitat és el valor afegit

Els comerços locals fan un poble singular i no un poble franquícia. Un dels actius principals i de valor afegit del nostre poble és el comerç propi. De franquícies, en podem trobar a qualsevol ciutat del món, mentre que el nostre comerç ens identifica.

L’opció del producte local

Moltíssimes botigues de comerç local opten pel producte de proximitat. Això incentiva l’economia cooperativa i de prosperitat compartida donant feina als productors i elaboradors locals.

Estalviem en temps, viatges i benzina

Proximitat és mobilitat sostenible. Si triem el comerç petit i de proximitat evitem agafar el cotxe per a fer la compra, amb tots els beneficis econòmics i ambientals que això suposa, inclòs el temps que estalviem en desplaçaments.

Col·labora amb les associacions i patrocinen activitats

El petit comerç germina i crea negocis innovadors, creatius, sostenibles i integrats a l’entorn urbà. Participen en les activitats comunitàries patrocinant i donant suport a entitats i associacions i afavoreixen la convivència.

Dinamitza l’economia

El poble el fan les persones, però el petit comerç les uneix i cohesiona. No hi ha barri o zona de qualsevol municipi que no sàpiga que el teixit comercial és estratègic per a la seva subsistència perquè genera ocupació i dinamitza l’economia.

Regenera el teixit social

A través de l’impuls de l’economia i l’ocupació, de la cohesió i la inserció regenera el teixit social. Però tenint en compte els barris més desproveïts, cal fomentar un transport públic eficient i assequible. I és que sense aquesta perspectiva, correm el perill que el poble esdevingui un espai inert i sense vida.

És la història del poble

Parlem de proximitat, de comoditat, d’exclusivitat en el tracte, d’originalitat i renovació permanent. Però el petit comerç és portador, a més, d’una gran tradició. La història del nostre poble s’explica, també, a través dels establiments més emblemàtics. És per això que cal convertir el petit comerç en un eix de la política econòmica i territorial per la seva capacitat de generar ocupació, riquesa, poble i qualitat de vida. 

L’arribada de nous formats i maneres de comprar ens obliga a moure fitxa. Les noves generacions no gaudeixen del mateix poder de compra de la generació anterior, per la qual cosa cal prestar atenció a com satisfer les seves necessitats i a la seva manera d’actuar: la compra a la botiga està lligada a la possibilitat de connectar amb l’establiment en tot moment (el comerç connectat). 

A la vegada tenim un bagatge i una situació privilegiada en l’entorn urbà que no podem desaprofitar, amb un patrimoni històric i arquitectònic encara recuperable. Cal que li donem el valor que té. Cal que exigim la conservació i la millora pensant en clau de futur. És difícil que es pugui aconseguir per la sola iniciativa dels comerciants. Cal que s’involucrin totes les parts: ciutadans, comerciants, entitats i institucions. Ens hi posem? 

A tall de conclusió podríem dir que el comerç local és la base de la nova economia intel·ligent: el petit comerç crea més llocs de treball i de més qualitat; els beneficis econòmics reactiven l’economia local i realimenten el mateix comerç; promou els productes locals i enforteix l’economia del poble… Un comerç urbà és vital per a evitar la degradació del centre de la població, genera espais segurs d’activitat i convivència i fa innecessària la utilització del transport privat. És a dir, fa la ciutat més assequible, més amable i més democràtica. 

Cal que confiem més en el comerç local i que aquest s’adapti a les noves necessitats. Aquest hauria de ser el nostre compromís com a poble: pretendre millorar la qualitat de vida dels seus habitants. 

Per Carme Paltor Simon