REVISTA JUNY 2020

REVISTA JUNY 2020

Els petits

Ara resulta que trobem a faltar tot allò que ens semblava banal, aquelles coses a les quals no donàvem la importància que potser es mereixen. Enyorem aquelles celebracions que ens marcaven el calendari anual, celebracions festives, populars i col·lectives, però també les celebracions silencioses, privades, familiars, íntimes. Res no és com abans i, encara que ens sembli increïble, ens estem acostumant a funcionar diferent, estem lluitant per crear una nova rutina a partir de les cendres dels records de tot allò que, ara mateix, no podem fer. Encara no ens acabem de creure que no puguem acomiadar-nos d’aquells que se’n van, ni donar la benvinguda als que arriben, com ho havíem fet sempre. I un nus ens estreny la gola quan ens diuen que això, potser, serà llarg. Ens rebel·la la idea d’haver de dir aquell «espero que estiguis bé» cada cop que contactem amb algú, però ens fa feliços veure que potser ara més gent ho diu amb el cor a la mà. Perquè estem tots immersos en aquesta pel·lícula tan real, farcida d’escenes de buidor absoluta. Aquest Espavila digital pretén apropar aquesta nova manera d’entendre el nostre dia a dia, recordant-nos que la societat encara hi és, que ens hem de cuidar des de la distància i no oblidar mai que al costat de casa hi seguim tenint professionals de gran qualitat, amb productes esplèndids. Seguim creient en els productors i comerços locals. Confiem en aquesta relació millorada amb el medi natural, en aquest respecte mutu que ens hem de tenir. Treballem en el manteniment d’una vida saludable i un comportament racional basat en el concepte de proximitat. Paradoxalment, segurament aquest és el moment de conèixer-nos més, de saber què fem i com ho fem (i de saber què fa el veí i la veïna), d’oferir el millor de nosaltres i de procurar que les grans superfícies ocupin el paper que han d’ocupar, ni més ni menys.

La salutació amb el colze, que pretén evitar el contacte de mans en aquesta època de pandèmia de la COVID-19, pot resultat molt ridícula. Potser podríem mirar de rellegir aquest gest simbòlic interpretant que és època de treballar «colze a colze», donant-nos suport els uns als altres per tal que la patacada no sigui tan forta. Hi ha moltes maneres d’ajudar-nos mútuament. Com deia el gran Antoni Gaudí, «l’originalitat consisteix a apropar-se, a retornar a l’origen». I els orígens tots sabem que són el petit comerç, els treballadors autònoms, els artesans, els qui, al llarg dels segles, han sabut conservar la filosofia de la feina ben feta al costat de casa, de la qualitat del producte de proximitat, del que ara se’n diu quilòmetre zero.

El que abans era la base de l’economia local, comprar prop de casa, ara esdevé un petit gest revolucionari. Fent això no només estem donant feina als veïns, sinó que estem donant vida als nostres carrers. Els petits ens fan grans, la cultura ens fa lliures, i la proximitat ens fa estalviar energia i ens ajuda a combatre en una altra de les grans batalles del nostre temps: el canvi climàtic. La meteorologia, com la salut, es veu sacsejada en aquests temps que corren, això ens obliga a relacionar-nos diferent entre nosaltres i amb el nostre entorn. Potser tot es basa –ara ho estem comprovant– en la norma no escrita del respecte mutu: respecte per la natura, respecte per la nostra gent gran, respecte pels petits comerços, respecte per les nostres viles i pobles. En definitiva, respecte per nosaltres.

Mai ningú ens coneixerà tan bé ni ens podrà oferir un tracte tan personalitzat com els nostres veïns i veïnes; compartim un entorn i l’hem de cuidar entre tots. Aquesta és la gran revolució que ens pot salvar. Gaudim de l’estiu amb seny i fent-nos grans de la mà dels més petits.

Per Gerard Bidegain

Pots descarregar-te la revista en PDF