REVISTA JULIOL 2020

REVISTA JULIOL 2020

Aprenent a reviure

Potser el que hem de fer ara és aprendre a conviure amb aquesta situació anòmala i ser cons- cients que, com afirmen certes veus, el virus ha vingut per quedar-se. Els antics romans parlaven de l’aurea mediocritas, la daurada mitjania, una expressió popularitzada pel poeta llatí Horaci que s’emprava en l’antiguitat per referir-se al punt mitjà entre dos extrems de la conducta. Ni hem de viure cada dia despreocupats de la pandèmia que assetja la nostra espècie, ni tampoc hem de transitar pel món pensant en un rebrot a cada cantonada. Hem de ser conscients del risc de no complir les recomanacions sanitàries, bo i adaptant la nostra vida i activitats habituals a la nova realitat. La cultura, com sempre, ha rebut l’embat de la crisi a primera línia de foc. Com en un setge medieval, amb ariets i màquines maquiavèl·liques, el virus i les mesures contra el virus ataquen la ciutadella de la cultura, molt debilitada temps ençà. Ja té diversos forats a les morades i les defenses van caient. Diuen que fins han enverinat els pous de la ciutadella… Però, des de dins, els treballadors de la cultura, els artesans del dia a dia, van renovant els ànims, tot buscant noves fórmules per interactuar amb el seu públic. El sentiment de pertinença a una comunitat creix exponencialment i la distància de seguretat, la mascareta i el diàleg d’ulls, pa- radoxalment, uneix encara més. Els espais digitals es van combinant amb els físics, que retornen, cautelosos, al nostre viure quotidià. I, enmig d’aquest setge, arriba l’estiu, calorós de dia i fresc quan vol, per portar-nos records de les festes majors viscudes als nostres carrers i places. Com ho viurem? Què podrem fer i què no? Potser la resposta és que ho hem de viure amb cautela, amb seny i consciència cívica, però també amb il·lusió, generositat i esperança. Per sobreviure ens hem d’adaptar, per viure hem de conviure. I per conviure, hem de respectar. Esperem que visqueu aquest estiu amb qui vulgueu, generant llum allà on les darreres espelmes del confina- ment ja s’apaguen.

Per Gerard Bidegain

Pots descarregar-te la revista en PDF