Reflexions d’un confinament

Reflexions d’un confinament

Hem d’aprofitar aquesta circumstància tant excepcional per donar la volta a la truita. Perquè veure la tele que tot el dia parla del coronavirus i dels coronalladres, cansa una mica, no us sembla? Alternem lectura, música, pel·lícules, xerrem amb la família, ens comuniquem encara que ho fem per whatsapp… Com d’aquesta pugi el nivell cultural del país, ho tenen clar els polítics.

No penseu que hauriem de mirar d’organitzar-nos i aprofitar tot això per donar un gir a la nostra societat.

Hem arribat a un punt que es fa difícil saber si els que ens representen políticament tenen idea del que han de fer. Sembla que no, almenys quan estem davant de situacions límits com aquests darrers dies, tenim la impressió que donen pals de cec.

Sembla que el sistema democràtic, i com a ciutadà el fet d’anar a votar, no és gaire cosa més que un càsting per assolir un lloc i el poder que aquest atorga, una adquisició de privilegis. No teniu la impressió que només coneixen el territori, la ciutat, el municipi, a través dels informes que cauen a les seves mans i que potser ha redactat algú des d’un altre despatx? Que tot ho acaba decidint un funcionari amb títol que aplica les lleis independentment de la realitat? Es resolen el temes polítics a cops mentre es deixa d’invertir en educació, sanitat, treball, invetigació…  

Ens preguntem si els nostres representants no haurien de viure més entre les persones a les quals representen, comprendre la diversitat i la complexitat de cada situació, conviure i tractar la realitat cada dia, a peu de carrer, i escoltar interessos, punts de vista, necessitats… Només es posen en contacte amb la ciutadania quan reclamen el nostre vot.

No obstant això, la ciutadania és la pedra angular d’un canvi en la societat. No només perquè decideix amb el seu vot, que és molt important sí, sinó també perquè té capacitat de provocar un gir en aquesta situació. Perquè en l’àmbit de la ciutadania tots els reptes de futur, ja són damunt de la taula: viure respectant la vida, oferir l’accés just als serveis, fer que el desplaçament d’un lloc a l’altre sigui una llibertat i no una obligació per anar i tornar del lloc de treball. Viure junts en convivència amb les nostres diferències i no malgrat les nostres diferències. Projectar horitzons per als joves.

La comunitat hauria d’oferir a tots la dignitat i l’orgull de participar en el desenvolupament d’un territori sense maltractar-lo, sense prostituir-lo amb l’especulació o amb projectes inútils i afavorir el desenvolupament de la riquesa humana. 

Aprofitem aquesta situació per fer-nos forts com a ciutadans i exigir més.