La restauradora

La restauradora

Carme Bel és l’ànima de l’Escola d’Arts Plàstiques on fa un taller de restauració de mobles que comparteix amb Nicole Morel

Què s’aprèn quan restaures un moble?

Quan aprens a restaurar un moble, probablement penses que només aprendràs perquè serveixen les diferents coles, vernissos, pintures, pastes. Pensaràs que sabràs reconèixer les diferents fustes, tipus de claus, puntes, caragols. I és veritat, si féssim un llistat de totes les eines, materials i receptes que es fan servir per restaurar un moble, diguem una calaixera, aquest llistat seria francament llarg. És cert que, més enllà de tota aquesta infraestructura i corpus de receptes, quan fem restauració, també hauríem d’aturar-nos i fer-nos la pregunta. De quina mena de calaixera estem parlant? I ja que hi som, val la pena saber, per exemple, que a Catalunya les primeres calaixeres són del segle XVIII i que abans, eren les caixes de núvies les que feien aquest treball. I per què ens ho hem de preguntar? Doncs perquè els mobles no sempre han tingut calaixos. Les cadires no sempre han estat ben acabades per darrere i els miralls grans van ser una revolució del XIX. Les coses, la disposició de les llars, el concepte de confortabilitat inclús, ha variat moltíssim al llarg dels segles. Aprendre història i adquirir perspectiva és inherent a la restauració. I el llenguatge i el temps dels mobles? Quan restaurem, hem de saber llegir les marques d’ús, com petjades sobre un terreny. Un terreny al qual cal adaptar-se al ritme que marquen les tècniques. Tècniques que han de ser aplicades mitjançant una estratègia. Estratègia que sovint has d’adaptar en fer descobriments no sempre agradables, o sí, i és que restaurar un moble és una aventura en què aprendràs a col·locar el cos, a ser hàbil, subtil, creatiu, a estar concentrat, però sense tensió, a veure amb les mans. Sí, hi ha moltes coses que s’entenen només amb el tacte. Senzillament tocant-les. I creieu-me, podríem continuar parlant de tot el que m’ha regalat el meu ofici, però, sabeu quina és una de les coses més boniques? El contrast entre l’abans i el després. La recompensa a la paciència. Veure una peça ben acabada és un goig absolut. És saber, que literalment, està a les nostres mans, canviar les coses.

@escola_arts_plastiques