Això és Lipedema

Això és Lipedema

Sempre t‘ha costat aprimar per dietes i exercicis que facis? Quan fas dieta, t’aprimes de tot el cos, excepte les cames i els braços? Si has dit que sí, llavors continua llegint, això t’interessarà.

Sóc Anna, sí, sí, la de les receptes o la del Tango, així em coneix molta gent d’Esparreguera. Tinc 51 anys, i fa uns 40 que convisc amb una malaltia, 39 dels quals sense saber que la patia. Us explico, tinc LIPEDEMA. Aquesta malaltia també anomenada LIPOEDEMA és crònica i degenerativa que es caracteritza per l’acumulació atípica de teixit adipós sobretot a les cames, i braços. El seu diagnòstic clínic pot ser desordre del teixit adipós, desordre del metabolisme lipídic o lipodistròfia.

No se soluciona fàcilment, ja que no respon a dietes o exercicis convencionals. Existeixen tractaments per a parar el desenvolupament de la malaltia, fins i tot millorar la qualitat de vida, però no té cura. Provoca dolor i cada vegada va a més, en certs casos les extremitats es deformen fins a tal punt de no poder caminar.

El mes de juny, és el mes del lipedema i volem llançar una campanya per a crear consciència sobre ella, i donar a conèixer la malaltia a milers de dones que la pateixen i encara no ho saben; i sobretot encoratjar als professionals perquè investiguin, s’informin i es formin sobre aquest tema. L’evidència científica internacional és innegable, el lipedema és una patologia mèdica real; sovint infradiagnosticada i que requereix la màxima atenció de la comunitat mèdica per a poder fer un diagnòstic precoç que millori la qualitat de vida de les afectades.

QUÈ ÉS EL LIPEDEMA O LIPOEDEMA?
Es tracta d’una malaltia progressiva que afecta majoritàriament a dones, s’estima que un 20% de la població femenina la pateix, diem ‘s’estima’, perquè en molts sistemes de salut, com l’espanyol, no es contempla i molt pocs metges la diagnostiquen, encara que es va començar a parlar d’ella fa 75 anys i l’OMS l’hagi reconegut en 2018. El lipedema consisteix en la proliferació excessiva, i per tant patològica, de cèl·lules grasses (adipòcits) en la meitat inferior del cos. Amb el transcurs dels anys la resposta a dietes d’aquests adipòcits és cada vegada pitjor, amb el que les dietes només s’aprimen la part superior del cos, accentuant-se clarament la diferència de volum i desproporció entre la part superior i inferior del cos.

A poc a poc, amb el creixement d’aquestes cèl·lules i l’augment de pressió en els teixits, van apareixent altres símptomes. En estadis avançats pot arribar a afectar el sistema limfàtic per compressió creant un lipolinfedema.

El seu origen, encara es desconeix, tot i que se sap que hi ha un marcat component hereditari i hormonal. En la majoria dels casos s’evidencia gradualment des de la pubertat, encara que pot desenvolupar-se i empitjorar després de la menopausa o l’embaràs.

El Lipedema sempre és bilateral, és a dir, si bé existeix una desproporció entre la part superior i inferior del cos, és lateralment simètrica. A més és molt freqüent l’aparició de varius. D’altra banda la fragilitat capil·lar serà la causa de l’aparició d’hematomes.

LA MEVA VIDA AMB LIPEDEMA
A mesura que vaig arribar a la pubertat, em vaig veure embolicada en una pressió social horrible, quan anava a comprar uns pantalons, si em cabia de malucs, possiblement li havia de treure diversos centímetres de cintura. Quan comprava un biquini necessitava 2 talles més de baix que de dalt. El meu cos no té les proporcions de la majoria de les noies, i molt menys dels patrons que ens venen a la publicitat.

De vegades hi ha gent que, sense voler fer-te mal, et diuen coses creient que t’ajudaran: «que guapa que ets, si fessis exercici i amb una mica de dieta»… En realitat, l’efecte és completament el contrari, perquè saps que menges la meitat que les teves amigues, i fer exercici et costa el doble, portes unes peses de 10 kg a cada cama, i els resultats no són els esperats, s’accentua encara més la desproporció, sembles una pera. És aquí quan apareixen els dubtes —Ho estaré fent malament?, i la culpa…

—Ho estic fent malament! Proves una altra dieta, cada vegada més restrictiva, el teu metabolisme es torna boig, i arriba un punt que ja no aprimes ni de dalt de ni de baix.

Cada vegada et sents més diferent, i la teva autoestima es va fent cada vegada més petita, t’amagues, et fas invisible. Arriba el dia que tots volen anar a la platja o a la piscina, i tu et poses malalta per no ha- ver-hi d’anar. Comença l’estiu, i et moriràs de calor, però mai aniràs en shorts o tirants. Penses: a qui li interessarà veure aquestes extre- mitats que semblen d’un monstre que t’està embolicant.

No saps l’alleujament que se sent quan a la fi li poses nom!
Jo vaig trigar tota una vida a saber-ho, si m’haguessin parlat d’això amb 15 anys, hauria pres altres mesures, i sobre tot, no hagués sofert en silenci tants complexos, vergonya i culpa que em van torturar en la meva joventut.

Per això, gràcies a les xarxes, ens hem unit dones empoderades amb la nostra malaltia, i volem transmetre el missatge: «No estàs sola, som moltes que passem pel mateix, tranquil·la #ESTOESLIPEDEMA, es pot tractar i millorar». Així que hem organitzat una croada entre generosos artistes, il·lustradors i designers que ens ajudaran a transmetre-ho, mostrant el nostre costat més bonic, perquè som maques i belles. Ajuda’ns tu també, que sigui visible i es faci viral. Gràcies!

Font: Dr. Simarro/ Dr. Burgos de l’Obra/ Associacions: Limfacall-*A- dalipe-*Acvel i la valuosa recopilació de dades de Montse Sabajanes en https://lipedemadiary.com/

En el pròxim lliurament, parlarem del diagnòstic i tractament. Si vols, pots escriure’m per e-mail: mediterraneanna@gmail.com o buscar-me a Instagram: @mediterraeanna_ o a Facebook: Anna_ mediterraneanna