Esparreguera barri a barri

Esparreguera barri a barri

De vegades pot semblar que el nucli d’Esparreguera és el centre de la vida ciutadana,
però nou barris defineixen la població sense comptar Can Sedó i Can Vinyals

1. LA PLANA

LA CASETA I L’HORTET, O JARDINET, MILLOR

Un barri ordenat, potser perquè es va fer en una època en què calia començar a posar ordre a l’urbanisme. Encara recordem aquelles reunions per parlar de si Esparreguera havia de créixer o no i com i cap a on havia de créixer. És un barri amb serveis, si bé cal dir que el fet que la gent treballi a fora, Esparreguera no té indústria, petits magatzems, petits tallers, elaboradors, però poca empresa perals 22.000 habitats; el fet que només vinguin a Esparreguera a dormir, fa que alguns barris del poble no tenen vida pròpia. Celebren una festa major sonada, i té els requisits per ser un barri viu però així i tot el comerç és molt poc actiu i la vida cultural o social es limita a l’activitat estiuenca. Disposen d’un centre comercial (alguns tancats), plaça central, un escola, el Pau Vila, parades d’autobús urbà… També tenen dos ponts que faciliten la sortida del barri i la connexió amb el centre històric d’Esparreguera, esglesiola i local social.

2. BARRI FONT

POTSER EL BARRI MÉS ANTIC DEL POBLE

Segons sembla, el traçat inicial d’aquest barri anava seguint el camí ral oferint comerç, i alguns serveis, sobretot de restauració i bars. Molt més tard ha anat creixent cap a la banda del torrent bandejant els horts i terres de cultiu de la zona. Limita al sud amb el polígon de Magarola, a l’Oest amb el torrent, al Nord amb La Plana i a l’Est amb l’avinguda Francesc Marimon. Tot i la seva antiguitat és un barri amb molta immigració però no ha tingut gaires problemes per integrar-se, ja que no resulta gaire complicat. El barri és tranquil i amb moltes desigualtats segons les zones, cases antigues, blocs de pisos, casetes amb hortet i bàsicament residencial. Tenen una zona esportiva i local social tot i que com a entitat l’associació de veïns és molt poca activa. Un barri tranquil, assolellat però amb poca vida social, més enllà de la trobada al bar o al comerç. La Hispano té parada també en aquest barri. Però no tenen escola ni serveis ambulatoris.

3. CAN COMELLES

LES CARAVEL·LES I LA RESIDÈNCIA

El barri més al Nord d’Esparreguera, a la part alta del poble. Quan s’acaba el carrer Montserrat i comença el carrer Bruc, era antigament el final del poble. En pocs anys això ha canviat molt. Als anys setanta es van fer les Tres Caravel·les, tres edificis emblemàtics, entorn d’ells han anat creixent altres edificis, i un entramat de casetes adossades que gaudeixen d’una vista sobre Montserrat com cap altre en el poble, per ara. La llàstima que tingui tant a prop un dels polígons amb un munt de naus i tallers que dissipen tota imatge d’un barri tranquil rodejat de natura. Tenen una petita zona comercial, bars i restaurants, forn de pa, perruqueria, carnisseria petit súper. La residència genera força moviment de tant de visitants com de les persones que fan ús d’aquest centre així com el del TOCC. No tenen però cap centre educatiu ni guarderia a prop. Hi ha parada de l’Hispano.

4. CENTRE HISTÒRIC

CARRERS LLARGUÍSSIMS I D’ALTRES TRANSVERSALS QUE LI DONEN VIDA

Esparreguera està situada en una esquena d’ase entre el riu Llobregat i el Torrent Mal, travessada de dalt a baix per, al llarg dels anys, més d’una carretera. Ja passava per aquí el camí ral que menava cap a Montserrat i cap a Madrid. La primera carretera passava pel carrer, Barcelona, Cavallers, Gran i Montserrat. Després amb la reforma es va obrir la carretera, o sigui les avingudes Francesc Macià i Francesc Marimon, i finalment la nova carretera (o A2). Malgrat que totes les propostes polítiques ofereixen diferents projectes per a la carretera, des de 1991 en què es va traslladar cap a l’autovia, cap govern a fet res per millorar l’estat descuidat i desurbanitzat. El carrer dels Arbres és sense dubte un dels carrers més bonics de la vila i és de remarcar l’arquitectura urbana amb edificis destacables. Caldria però molta reforma per no perdre’ls del tot. L’església s’erigeix amb tota la solemnitat, un edifici preciós del qual se n’hauria de tenir més cura. Un munt d’edificis públics i privats que resten tancats a l’espera potser d’un temps millor. Alguns carrers s’han reformat i convertit en plataforma única, ja que el centre és des de fa anys illa de vianants.

5. EL CASTELL

EL BARRI DE MÉS RECENT CONSTRUCCIÓ

Sobre les terres que abans eren esplèndids camps d’oliveres que feien més llarg el camí (passeig) cap al cementiri, avui hi ha un entramat de casetes adossades amb jardí, algunes només amb pati. De fet és ben curiós que, aquesta zona que ja disposa de verd propi, tingui a més a més el parc més bonic d’Esparreguera, el Parc de la Vila, que queda lluny precisament, del que en diem la vila. Com a serveis, compta amb el poliesportiu, la policia, l’escola de música, una guarderia, l’escola Roques Blaves i l’institut el Castell. Limita per l’oest amb el carrer Barcelona que és, podríem dir, la zona comercial del barri. Al sud, davant de l’institut, hi ha la zona de la Creu, amb benzinera, parada de bus, alguns bars i restaurants així com algun establiment comercial. Des de fa uns anys ha esdevingut una zona de caminats que transiten pel parc i cap al cementiri, els més atrevits una mica més enllà, just per sobre de les famoses graveres per sobre de la carretera del Truquell.

6. FONT DEL VIDAL

LES CASES BARATES, LA PASSIÓ I LA FLEX

Aquesta zona que tenia l’entrada pel carrer de Barcelona, un passeig ple de plàtans antiquíssims on podíem trobar, entre oliveres i ametllers, unes terrisseries ancestrals, una d’elles avui encara funciona, Ceràmiques Sedó, i en el vell taller hi podem veure el Museu de la Terrissa d’Esparreguera. Primer les cases barates, després les de la Flex, La Passió, els mal anomenats pisos de la Moncloa, el carrer Sant Joan i finalment la reforma del carrer Barcelona. Un barri nou que ha esdevingut un punt fort del comerç del poble, potser perquè els dijous hi ha mercat ambulant. En aquesta zona també hi trobarem restauració, llocs de tapes sobretot, llibreries, farmàcies, pastisseries, rostisseries, perruqueries, forn de pa, gestories, xarcuteries, i un nucli, la plaça de la unió, que serveix de punt de reunió per a la gent del barri. Un barri amb una vida pròpia i característiques pròpies, segurament la causa és que la gent venia de cop i en grup cosa que feia que se sentissin molt units.

7. MAS D’EN GALL

UN NUCLI ANTIC ENTRE UNA TERANYINA DE CARRERS DESCUIDATS

Situat a l’oest i separat uns 3 quilòmetres de nucli central d’Esparreguera, el barri va créixer entorn d’un petit nucli antic de quatre masies, ja deu fer uns 40 anys. En aquell moment es va construir sense tenir en compte cap mena de pla urbanístic i sense disposar d’infraestructures com el clavegueram, que encara és un problema, equipaments i zones verdes. Molts dels habitatges es van realitzar amb recursos molt precaris i es fa necessari la millora de l’accessibilitat i facilitar la cohesió social. Compta amb una desena de comerços entre súpers, petites botigues de queviures, bars, perruqueria, llibreria… Més de 1.800 habitants ocupen l’entramat de carrers i cases que el configuren com una teranyina de cables i postes. També tenen un espai polivalent per a reunions de l’associació de veïns, El Brullot, unes pistes d’esport força descuidades i un recorregut del bus urbà, a més del bus escolar que du la canalla a Esparreguera.

8. CAN RIAL

CASES, JARDINS I LLARGS CARRERS DESORDENATS

Un barri situat al sud-oest de la vila. Un lloc especial per viure amb tranquil·litat, un espai assolellat i fresc, rodejat de vinyes i pinedes. Tot i això no disposa de més serveis que el pas del bus urbà, el correu i la recollida d’escombraries. La xarxa imbricada de carrers està força descuidada i fa pensar que la convivència es fa difícil, ja que no disposa d’un nucli o espai on trobar-se. Més de 1.700 persones estan censades en aquest barri que evidentment compren, treballen i, per tant, viuen moltes hores fora de les seves cases. Hem de tenir en compte però que moltes d’aquestes cases es van fer per a parelles joves que amb el temps ha esdevingut una població d’edat avançada difícil de conciliar en un barri que no facilita la mobilitat. Hi ha un restaurant, Restaurant Can Rial, que obra dissabtes i diumenges. També hi ha algunes petites empreses particulars de construcció, pintura, jardineria, gènere de punt i serveis mediambientals.

9. ZONA ESPORTIVA

EL MIRADOR DEL LLOBREGAT (I D’OLESA)

Limita a l’est, just la banda que visita el sol primer en aparèixer per Sant Pere Sacama. La cara visible des d’Olesa de Montserrat, que té des d’allà les vistes més boniques d’Esparreguera, som el seu l’skyline coronat per la silueta magnífica del campanar. Al vessant pendent cap al riu, la part més hortícola del poble. Un munt d’horts i hortets que fan goig, sobretot a l’estiu, carregat de tomàquets, meravellosos, per cert, potser per l’aigua, i de tota mena de verdures. Sí, és la zona que concentra la més gran densitat d’espais esportius: tenis, futbol, tenis taula, piscina descoberta; però també concentra tres grans equipaments escolars: Taquígraf, El Cairat i el Montserrat. Si parlem de concentracions, no podem passar per alta que és la zona més dedicada a la salut: ambulatori, dentistes, pediatres, la Creu Blava, Revers… i si bé és una zona poc habitada potser és la més transitada, ja que la via Mil·lenari és l’altre braç de la ‘circumval·lació’ d’Esparreguera.

Fotos: Gonzalo López | Text: Carme Paltor